domingo, 4 de octubre de 2015

LA CULTURA (INVISIBLE) ZOMBI


Edito. La cultura és la forma que cada poble té d’ entendre i mirar el món. Hi destina al voltant de 330 milions d’euros cada any la Conselleria de Cultura.
 
Quines son les prioritats polítiques de la Conselleria de Cultura?  L’ eix fonamental és el català, per garantir un ús creixent en la indústria cultural de masses consumida a Catalunya, per promoure la seva internacionalització i per mantenir uns estandarts d’excel·lència entre els selectes catalano parlants. El catalanisme és l’eix vertebrador de la Conselleria de Cultura.
 
Quina és la realitat cultural de Catalunya?  Els indicadors són molt clars:
v   Fracàs escolar crònic. (24% dels joves  no assoleix el graduat ESO).
v   El suïcidi, en el col·lectiu d'homes d'entre 30 i 44 anys, és la primera causa de mort i la segona en la franja de 15 a 29 anys
v   1.504 milions d’euros es la despesa anual en alcohol, tabac i narcòtics a Catalunya. En joc i apostes és de 1.027.000 milions d’ euros.
v   La meitat dels joves entre 14-18 anys han fet “botelló” en el darrer mes. Als 14 anys 25 de cada 100 joves han participat d’un “botelló”.  42% joves està connectat al seu perfil al menys 3 hores diàries.
v   La depressió es podria convertir el 2020 en la segona causa de discapacitat. A Espanya, el 21% dels usuaris d’ atenció primària prenen psicofàrmacs (74% ansiolítics i 30% antidepressius)
v  El terrible i degradant negoci de la prostitució: 18.000 milions d’ euros a Espanya.
 
En relació a les prioritats de la Política Cultural del Govern de la Conselleria, aquests indicadors posen sobre la taula dues qüestions:
 
a) La temptació de concebre aquestes problemàtiques aïllades, de manera fragmentada, com si el suïcidi fora un tema del departament de Salut, el fracàs escolar, responsabilitat d’ensenyament, etc. 
No podem analitzar-los fragmentadament: el fracàs escolar, l’ alcoholisme, la medicalització, l’ alcoholisme, la cultura de masses, son fets interelacionats i requerim una mirada ampla (cultura) que contempli tots els determinants. No és el cas del Govern de la Generalitat.
 
b) Evasió, drogues, psicofàrmacs,  superficialitat, sedació, alienació, medicalització, configuren el nucli dur de varies generacions educades –cultura- en l’economia del plaer, decoració de la vivenda, caps de setmana de festa, viatges per “desconnectar”, restaurants, copes, roba, amb una infància apegada als videojocs i les xarxes.  La nostra societat canalitza el conflicte, la injustícia , l’ atur, “el malestar social” cap a una sedació social. ZOMBI és la persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics.

La desigualtat en la distribució de la riquesa entre els de dalt i els de baix s’ha doblat en els darrers 60 anys; això significa un augment del malestar social, l’increment de la tensió social, dels punts calents. Contenir , entretenir, “sedar” els joves que estan a l’atur, els descartats, les famílies sense ingressos fent cues als bancs d’ aliments, controlar la societat en el mode consumista, vigilar la perifèria, les poblacions “fallides”, a quí beneficia? 
 
“L’home no viu únicament de reivindicacions econòmiques i polítiques”. “Una transformació econòmica i política significa sempre una revolució moral”  (Benoit Malon).

No hay comentarios: