Edito. La cultura és la forma
que cada poble té d’ entendre i mirar el món. Hi destina al voltant de 330
milions d’euros cada any la Conselleria de Cultura.
Quines son les
prioritats polítiques de la Conselleria de Cultura? L’ eix fonamental és el català, per garantir
un ús creixent en la indústria cultural de masses consumida a Catalunya, per
promoure la seva internacionalització i per mantenir uns estandarts
d’excel·lència entre els selectes catalano parlants. El catalanisme és l’eix
vertebrador de la Conselleria de Cultura.
Quina és la realitat
cultural de Catalunya? Els indicadors
són molt clars:
v Fracàs escolar crònic. (24% dels joves no assoleix el graduat ESO).
v El suïcidi, en el col·lectiu d'homes
d'entre 30 i 44 anys, és la primera causa de mort i la segona en la franja
de 15 a 29 anys
v 1.504 milions d’euros es la despesa anual en
alcohol, tabac i narcòtics a Catalunya. En joc i apostes és de 1.027.000
milions d’ euros.
v La meitat dels joves entre 14-18 anys han
fet “botelló” en el darrer mes. Als 14 anys 25 de cada 100 joves han participat
d’un “botelló”. 42% joves està connectat
al seu perfil al menys 3 hores diàries.
v La depressió es podria convertir el 2020 en
la segona causa de discapacitat. A Espanya, el 21% dels usuaris d’ atenció
primària prenen psicofàrmacs (74% ansiolítics i 30% antidepressius)
v El terrible i degradant negoci de la
prostitució: 18.000 milions d’ euros a Espanya.
En relació a les
prioritats de la Política Cultural del Govern de la Conselleria, aquests
indicadors posen sobre la taula dues qüestions:
a) La temptació de
concebre aquestes problemàtiques aïllades, de manera fragmentada, com si el
suïcidi fora un tema del departament de Salut, el fracàs escolar,
responsabilitat d’ensenyament, etc.
No podem analitzar-los
fragmentadament: el fracàs escolar, l’ alcoholisme, la medicalització, l’
alcoholisme, la cultura de masses, son fets interelacionats i requerim una
mirada ampla (cultura) que contempli tots els determinants. No és el cas del
Govern de la Generalitat.
b) Evasió, drogues,
psicofàrmacs, superficialitat, sedació,
alienació, medicalització, configuren el nucli dur de varies generacions
educades –cultura- en l’economia del plaer, decoració de la vivenda, caps de
setmana de festa, viatges per “desconnectar”, restaurants, copes, roba, amb una
infància apegada als videojocs i les xarxes.
La nostra societat canalitza el conflicte, la injustícia , l’ atur, “el
malestar social” cap a una sedació social. ZOMBI és la persona sense voluntat
ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics.
La desigualtat en la
distribució de la riquesa entre els de dalt i els de baix s’ha doblat en els
darrers 60 anys; això significa un augment del malestar social, l’increment de
la tensió social, dels punts calents. Contenir , entretenir, “sedar” els joves
que estan a l’atur, els descartats, les famílies sense ingressos fent cues als
bancs d’ aliments, controlar la societat en el mode consumista, vigilar la
perifèria, les poblacions “fallides”, a quí beneficia?
No hay comentarios:
Publicar un comentario